VOCABULARI

Biomarcador: Substància química usada com indicador d'un estat biològic. Té la característica que és objectivament mesurada i avaluada de processos biològics normals, de processos patogènics, o de respostes a fàrmacs administrats per una intervenció terapèutica.


Bradicinèsia: Disminució dels moviments, especialment dels moviments voluntaris complexos.


Deglució: És el pas de l'aliment des de la boca a la faringe i després fina a l'esòfag.


Disgrafia: Dificultat en la deglució dels aliments.


Dopamina: Neurotransmissor que està present en una gran varietat d'animals. És produïda en diverses àrees del cervell, a més pot actuar com a neurohormona relacionada amb l'hipotàlem (glàndula del sistema nerviós central).


Encefalopatia: És una malaltia de l'encèfal (òrgan del sistema nerviós central) d'origen tòxic, degeneratiu o metabòlic.

Fase OFF: períodes d'empitjorament dels símptomes de la malaltia del parkinson.


Fase ON: Períodes sense símptomes de la malaltia del parkinson.


Mitocondris: Orgànul tancat per una membrana que es troba a la majoria de cèl·lules eucariotes.


Mutacions genètiques: Són canvis permanents en l'ADN que es transmeten a la descendència, que poden ser causats per agents exògens o endògens. També es poden produir per errades en la replicació i en la reparació de l'ADN.

Neurotransmissor: És una molècula que utilitzen els animals per transmetre, amplificar i modular senyals elèctrics entre una neurona i una altra cèl·lula.

Tomografia d'emissió de positrons: És una tecnologia sanitària pròpia de la medicina nuclear i de la radiologia. És una tècnica no invasiva de diagnòstic i investigació per imatge capaç de mesurar l'activitat metabòlica dels diferents teixits del cos humà, especialment del sistema nerviós central.