Els principals tractaments per al parkinson són la fisioteràpia i la logopèdia, tot i que hi ha tractaments quirúrgics, farmacològics i estimulació sensorial.
El moment idoni per iniciar el tractament en fisioteràpia és en la fase inicial de la malaltia, quan el pacient és independent i té millor potencial de millora. Les sessions de fisioteràpia duren entre 45 minuts i 1 hora. La freqüència en què es realitzen és variable, entre una vegada a la setmana a diàriament depenent; de la gravetat de la malaltia.
Abans de començar el tractament es realitza una avaluació prèvia. El tractament és bo començar-lo tant en la fase OFF com en la d'ON de la malaltia. Hi haurà dos exàmens un subjectiu i un altre objectiu. El subjectiu és on s'agafen totes les dades del pacient. L'examen objectiu, on s'avalua el sistema musculoesquelètic, nerviós i respiratori.
Després d'haver fet l'avaluació inicial es mana la realització d'exercicis corporals. Com poden ser:
- Exercicis pel cap i coll: Proporcionen als músculs i articulacions del coll un augment del grau de la mobilitat.
El moment idoni per iniciar el tractament en fisioteràpia és en la fase inicial de la malaltia, quan el pacient és independent i té millor potencial de millora. Les sessions de fisioteràpia duren entre 45 minuts i 1 hora. La freqüència en què es realitzen és variable, entre una vegada a la setmana a diàriament depenent; de la gravetat de la malaltia.
Abans de començar el tractament es realitza una avaluació prèvia. El tractament és bo començar-lo tant en la fase OFF com en la d'ON de la malaltia. Hi haurà dos exàmens un subjectiu i un altre objectiu. El subjectiu és on s'agafen totes les dades del pacient. L'examen objectiu, on s'avalua el sistema musculoesquelètic, nerviós i respiratori.
Després d'haver fet l'avaluació inicial es mana la realització d'exercicis corporals. Com poden ser:
- Exercicis pel cap i coll: Proporcionen als músculs i articulacions del coll un augment del grau de la mobilitat.
1. Seure a una cadira amb l'esquena recolzada al suport.
2. Es doblega el cap cap davant fins tocar el pit amb la barbeta.
3. Es doblega el cap cap enrere fins a veure el sostre.
4. Després girar el cap fins a veure l'ombro dret i fer el mateix amb l'esquerre.
- Exercicis facials: Permet l'estimulació dels músculs de la cara.
1. Pujar les celles i arrugar el front.
2. Obrir la boca tant com es pugi.
3. Xiular.
4. Moviment del nas.
Aquests exercicis facials es realitzen vàries vegades.
- Exercicis per als peus: Permet el manteniment de la mobilitat en els peus.
1. Amb els peus plans a terra, aixecar alternativament les puntes tant ràpid com es pugui.
2. Després aixecar els talons i posteriorment les puntes així successivament. Fer-ho vàries vegades.
- Exercicis per les mans: Permet disminuir la pèrdua de moviment.
2. Es realitza un moviment de canells descrivint circumferències.
3. Després s'obrirà i es tancarà les mans.
- Exercicis per a les cames: Permet mantenir el moviment de les extremitats inferiors.
1. Asseure's en una cadira.
2. Aixecar la cama fins a col·locar el peu damunt d'un tamboret situat al davant nostre.
3. Inclinar al pacient cap al davant i col·locar les dues mans sobre els genolls.
4. Empènyer cap a baix fins redreçador el genoll. Mantenir-se així i contar fins a 20.
5. Descansar.
6. A continuació asseure en una cadira amb els peus plans.
7. Aixecar la cama dreta i baixar-la. Repetir el mateix amb l'altra cama.
La logopèdia s'utilitza per evitar, la rigidesa facial que dificulta a l'hora de la parla, una mala deglució i la disgrafia. La finalitat d'aquest tractament logopedic és millorar la qualitat de vida dels pacients de parkinson realitzant-lo de manera pal·liativa, preventiva i manteniment de les alteracions de la comunicació i de la deglució.
Els exercicis que es realitza per millorar la comunicació són:
Tècniques respiratòries, consisteixen en què el pacient tingui una correcta dosificació aèria i una millora en la veu amb més potencia i força. Aquests exercicis consisteix en controlar l'aire expulsat i amb la força que es fa.
Tècniques fonatories, aquestes ens permeten el control de la intensitat i to vocal a més de la sonoritat.
Tècniques per a la precisió articulatòria i el ritme de la parla. Ens permeten realitzar una articulació clara i precisa. Un dels exercicis d'aquesta tècnica consisteix a posar el pacient d'avant del mirall i que realitzi moviment amb la boca i llengua.
Per tenir una eficaç i segura deglució s'ensenya al pacient postures per menjar, així evitar l'ennuegament. Primer de tot s'indica la postura adequada del cos. S'utilitza una cadira amb suport alt. La posició del cap és molt importat, aquest es flexionarà cap a la zona on hi hagi més disfàgia perquè el vol alimentari vagi per la banda sana.
Tot i aquests exercicis s'adapta l'alimentació, amb aliments sòlids, semi-sòlids i líquids.
Per ultim és la millora de l'escriptura. Els exercicis a realitzar són quasi bé tots en la realització de traços. Poden anar de fer unes línies rectes en diferents direccions fins a fer quaderns de cal·ligrafia si la malaltia no està molt avançada. Aquests exercicis es tenen de realitzar quan el pacient està en la fase ON, serà més complicat dur-los a terme en la fase OFF, ja que es produeix regides en tot el cos.
Els exercicis que es realitza per millorar la comunicació són:
Tècniques respiratòries, consisteixen en què el pacient tingui una correcta dosificació aèria i una millora en la veu amb més potencia i força. Aquests exercicis consisteix en controlar l'aire expulsat i amb la força que es fa.
Tècniques fonatories, aquestes ens permeten el control de la intensitat i to vocal a més de la sonoritat.
Tècniques per a la precisió articulatòria i el ritme de la parla. Ens permeten realitzar una articulació clara i precisa. Un dels exercicis d'aquesta tècnica consisteix a posar el pacient d'avant del mirall i que realitzi moviment amb la boca i llengua.
Per tenir una eficaç i segura deglució s'ensenya al pacient postures per menjar, així evitar l'ennuegament. Primer de tot s'indica la postura adequada del cos. S'utilitza una cadira amb suport alt. La posició del cap és molt importat, aquest es flexionarà cap a la zona on hi hagi més disfàgia perquè el vol alimentari vagi per la banda sana.
Tot i aquests exercicis s'adapta l'alimentació, amb aliments sòlids, semi-sòlids i líquids.
Per ultim és la millora de l'escriptura. Els exercicis a realitzar són quasi bé tots en la realització de traços. Poden anar de fer unes línies rectes en diferents direccions fins a fer quaderns de cal·ligrafia si la malaltia no està molt avançada. Aquests exercicis es tenen de realitzar quan el pacient està en la fase ON, serà més complicat dur-los a terme en la fase OFF, ja que es produeix regides en tot el cos.
No hay comentarios:
Publicar un comentario